Visita Seguretat Bases Assistencials Barcelona ciutat

Entre ahir i avui hem acompanyat a la Dra Helena Basart del Servei de Prevenció en les visites de seguretat de les bases de Barcelona.

Ahir es va visitar les bases de Manso, Numància i Vil·la Olímpica. I durant el matí d’avui s’han realitzat les visites de les bases de Guineueta, Sant Rafael i Sant Pau.

Cal especificar que totes elles presenten les mateixes condicions de deteriorament. El manteniment de les instal·lacions deixa molt que desitjar, igual que la neteja de la gran majoria. L’espai físic compleix l’establer per la normativa però son espais molt reduïts, en la majoria d’ocasions sense llum natural ni finestres que permetin una ventilació natural, el que fa necessari deixar portes obertes o aparells de ventilació forçada  augmenten els nivells de soroll o la manca de privacitat en moltes ocasions.

Les bases de Numància i Sant Pau son mòduls prefabricats amb filtracions importants. Avui Sant Pau estava inundat i el propi personal havia fet la recollida d’aigua entre servei i servei. Guineueta tornava a presentar filtracions tot i constar que s’havia fet la reparació de la gotera inicial feia poc. Aquestes humitats provoquen males olors que conjuntament amb les produïdes pels banys i papereres aconsegueixen un ambient gens agradable.

El punt final el posen el seients “reclinables” (per dir alguna cosa) que haurien d’aconseguir la possibilitat de descans horitzontal quan no hi ha serveis, permetent la recuperació del personal entre servei i servei, estan malmesos en totes les bases, es troben en situació lamentable. Ningú discuteix que altres equips d’emergències (Bombers,...) disposin de llits on estirar-se i descansar mentre no realitzen cap servei. En el nostre cas caldria exigir el mateix, si estem a base no és per que no vulguem treballar, és per que no hi ha cap ciutadà que necessiti els nostres serveis. En aquest cas, quin benefici se’n treu de tenir-nos en seients trencats i ens situacions com les que ens trobem? No seria millor que el personal estigués en les millors condicions possibles?

En quan a l’accessibilitat de les unitats tampoc son el més adient. A l’igual que passa a moltes bases del territori, les bases no es troben a peu de carrer. Cal accedir per escales amb el conseqüent risc de caigudes i accidents donada la rapidesa amb que sortim. L’ accés dels vehicles al carrer, com en el cas de Sant Pau està poc senyalitzat i cal obrir i tancar les portes de forma manual, quan podria posar-se un mecanisme automàtic amb comandament a distància i senyalització de sortida d’emergències.

Adjuntem fotos de les bases. Una imatge val més que cent paraules.